No us cregueu que esteu davant d'una versió més de La caputxeta vermella.
Aquesta no us la podeu perdre!
Un petit llibre amb traços de llapis negre i vermell que ens farà reviure...
Leer descripción completa
15,00€
Disponibilidad alta
Información
Descripción
No us cregueu que esteu davant d'una versió més de La caputxeta vermella.
Aquesta no us la podeu perdre!
Un petit llibre amb traços de llapis negre i vermell que ens farà reviure el famós conte d'una manera inesperada.
Aquest llibre és meravellós per la polisèmia del text, la qual cosa ens permet treballar diverses temàtiques des de l'abús de poder, la por, l'humor, l'astúcia fins als rols de gènere.
Ideal per llegir en veu alta i fer riure a petits i grans.
Compte amb les caputxetes vermelles!
Marjolaine Leray és il·lustradora i dissenyadora gràfica. Va estudiar comunicació visual a l'escola Duperré de París. Entre el 2006 i el 2010 va ser dissenyadora gràfica a Radio France i a Duke.
El seu primer llibre il·lustrat és Una Caputxeta vermella en el seu idioma original publicat l'abril del 2009.
Avui viu a Nantes i dibuixa per a la premsa i l'edició. Realitza també aplicacions mòbils i vídeos.
Marjolaine Leray (Francia, 1984) es ilustradora y diseñadora profesional. Nacida en un pequeño pueblo de Loire-Atlantique, estudió Comunicación Visual en la escuela Duperré en París.
Barcelona, 1949 Escriptora, il·lustradora, dissenyadora gràfica, traductora, pedagoga, molt reconeguda per la seva dedicació al llibre infantil i juvenil, tant en el camp de la creació com en el de la recerca, la crítica literària o diverses formes de docència i difusió. Ha escrit gran nombre de llibres per a nens i joves. També ha traduït obres destacades com els Contes per telèfon de Gianni Rodari o Els últims gegants de François Place. L’any 2007 va rebre la Creu de Sant Jordi i, el 2020, el Premi Trajectòria de la Setmana del Llibre en Català. «M’agrada molt llegir. Tant, que a vegades no puc evitar escriure les coses que no he pogut llegir enlloc. Llavors, i si a un editor li plauen, les històries que jo m’he inventat es publiquen. Així, si hi ha sort, les llegeix molta més gent de la que jo podria abastar només explicant-les de viva veu (que és una cosa que també he fet durant molt de temps, però en aquest cas les històries no eren inventades meves). També m’agrada molt mirar. Per això m’embadoco davant les pel·lícules, els dibuixos i les pintures dels altres i, molt de tant en tant, dibuixo o, força més sovint, faig dibuixar als meus alumnes o els comento coses de l’Art i la il·lustració. Em considero afortunada: tinc una bona colla d’amics als qui agrada el mateix que a mi. En xerrem sovint...»
Esta web utiliza cookies propias y de terceros para mejorar nuestros servicios mediante el análisis de sus hábitos de navegación. Puede obtener más información aquí o cambiar la configuración.
Opiniones
Opiniones
No hay comentarios, sé el primero en comentarValoración media
¿Has leído este libro?
Valóralo y comparte tu opinión con otros usuarios
Escribir mi opinión